Què és per a mi l'Osteopatia?

Podríem definir l'osteopatia com una disciplina terapèutica basada en l'anatomia i fisiologia del cos humà. En aquest concepte intervenen els diferents teixits en la producció de la malaltia i l'aplicació de tècniques de normalització per poder corregir les funcions alterades. Les tècniques de l'Osteopatia s'han anat desenvolupant durant més d'un segle d'evolució de la disciplina i de manera distinta en cada país (la primera escola d'Osteopatia data de l'any 1892 en Estats Units) a través de les Escoles d'Osteopatia o Facultats de Medicina Osteopàtica.

Imatges de Andrew Taylor Still i Litte John respectivament

Andrew Taylor Still va ser el partícip de tot aquest procés i de la manera d'entendre globalment a l'ésser humà. Un cirurgià i metge que després de la guerra de successió americana va començar a experimentar i a estudiar tècniques i manipulacions que li van permetre a l'ésser humà recuperar la seva mobilitat i salut. No es va quedar només amb la part física o estructural, va entrar en dimensions fins llavores oblidades per la ciència, com el sistema nerviós i la seva relació amb el cos.

Encara que a l'Osteopatia se la relaciona fonamentalment amb problemes que afecten l'aparat locomotor, la cosa certa és que tracta a l'ésser humà de forma global, com un tot, restablint l'equilibri pertorbat mitjançant tècniques manuals dirigides a qualsevol que siguin els teixits afectats, sistema musculoesquelètic, visceral, nerviós, etc.

Es tracta d'una teràpia manual que ajuda a alleugerir, corregir i recuperar lesions musculoesquelètiques i patologies orgàniques en general. La intervenció osteopàtica realitza un diagnòstic funcional a partir del qual utilitza un conjunt de mètodes i tècniques amb la finalitat terapèutica i/o preventiva que aplicats manualment sobre els teixits musculars, articulars, conjuntius, nerviosos, etc, obtenen de forma directa o reflexa, reaccions fisiològiques que equilibren i normalitzant les diferents alteracions musculars, osteoarticulars, orgàniques i funcionals del cos. D'aquesta forma es millora o resolt el quadre clínic e incidint especialment en les seves manifestacions doloroses.

Els mecanismes d'autoregulació a l'organisme estan assegurats pel sistema nerviós, circulatori i limfàtic. La pèrdua o reducció d'aquests mecanismes intrínsecs, pot portar a estats patològics. La intervenció osteopàtica podria incidir sobretot en estats prepatològics, és a dir, en fases de desarregle funcional, de manifestacions simptomàtiques inicials, però per falta d'informació o de cultura sanitària, la majoria de les vegades s'acudeix a un tractament osteopàtic en fases ja avançades de l'alteració de la salut. En aquests casos, l'Osteopatia també facilita els mecanismes inherents d'autoregulació, permetent que el cos es recuperi i aconsegueixi la normalització de les funcions alterades, el que es tradueix en disminució dels símptomes i un reencontre amb l'estat de salut.

L'Osteopatia funciona respectant i facilitant l'autoregulació de l'organisme en qualsevol patologia i no tant en fer-ho depenent de solucions purament externes o passives, com la utilització, de vegades excessiva, de medicaments. L'Osteopatia, en un context d'abordatge holístic, a través de models globals bio-metge-psico-socials, promou o recupera l'homeòstasi o equilibri mecànic del conjunt dels teixits corporals musculoesquelètics, nerviosos, viscerals, circulatoris, etc, i ho fa amb l'aplicació de tècniques manuals dirigides als teixits identificats com patològics en el diagnòstic funcional osteopàtic.

El desenvolupament tecnològic manual de l'Osteopatia, en incidir sobre el conjunt dels teixits mencionats, ha propiciat la classificació de tècniques en varis grans grups, segons sobre que teixits actuí. Així, parlem d'osteopatia cranial, visceral o estructural. Encara que totes es relacionen en el tractament global. Intento integrar tot el que he après des de la meva consulta, on us espero per poder acompanyar-vos en el vostre procés de sanació.

#creix #osteopatia #espaidesalut #espainatural