En Silenci

Escrit per Vador Piqué, Practicant de meditació, terapeuta Gestalt, instructor de Ioga Nidra i terapeuta de so.

“Escolta, seràs savi. El començament de la saviesa és el silenci” Pitàgoras

“Es necessiten dos anys per aprendre a parlar i seixanta per aprendre callar” Ernst Hemingway

Valorem el silenci com una dimensió necessària de la nostra vida?

Hi ha molt moments a la vida i moltes situacions ens les que el millor que podem fer és restar en silenci. Un silenci eloqüent que expressa la nostra proximitat a una persona que pateix, o la nostra necessitat de pair allò que anem vivint i experimentant perquè molts aspectes de la vida humana no deixen de ser un misteri.

El silenci ens permet obrir els ulls, les orelles i tots els nostres sentits però sobretot ens permet escoltar el cor; i el cor entès com a centre d’operacions, com el lloc on guardem els sentiments i els valors més profunds, més autèntics, més reals...

Sense silenci, la superficialitat queda a flor de pell i la nostra capacitat d’anàlisi i reflexió esdevé fàcilment dirigida per aquell que fa més soroll sigui qui sigui; i tots tenim els nostres sorolls. Sense silenci anem fent amb la inèrcia dels nostres hàbits i creences ja siguin potenciadores o limitants.

El silenci ens permet aprofundir, reflexionar, centrar-nos en allò realment important i necessari, corregir el rumb, tornar-lo a corregir, rectificar, fer memòria, recordar, trobar la serenitat, progressar, retrobar la il·lusió original, prestar atenció, obrir la mirada, contemplar el misteri... i sobretot, sobretot: escoltar-nos a nosaltres mateixos i escoltar el nostre cor.

Ens sentim incòmodes quan hi ha un espai llarg sense que ningú parli. Creiem que és de “mala educació” Moltes vegades ens esforcem a parlar només per trencar aquest silenci. Traiem qualsevol tema... paraules que en realitat sobren. I després està el nostre ego que ens empeny a mostrar al demés que “estem presents”... forçant-nos a parlar contínuament, moltes vegades interrompent a altres.

Quant ens costa romandre en silenci!

Els estudiants de l’escola Tendai solien practicar meditació molt abans que el Zen arribés al Japó. Quatre estudiants, amics íntims, es van prometre l’un a l’altre en certa ocasió observar set dies de silenci absolut. Durant el primer dia tots van estar callats.

La seva meditació havia començat amb bon peu. Però al vespre, en fer-se fosc, com fos que el llum de les làmpades d’oli havien començat a decaure, un dels estudiants no va poder evitar dir a servent:

– Posa oli a les làmpades. Un segon estudiant va quedar estupefacte en sentir parlar al primer. – Se suposava que no anàvem a dir ni una paraula!- va exclamar. Llavors el tercer va dir: – Sou els dos uns estúpids, perquè heu parlat? I el quart estudiant va concloure: – Jo soc l’únic que no diu rés.

Proposo incorporar el valor del silenci en el dia a dia. Pot semblar contradictori, improductiu i anar fins i tot contracorrent d’una cultura instal·lada en la societat que és la del fer, la de no parar, no aturar-se, la d’anar amb presses i ràpids. Una cultura que tot ho calcula, ho mesura, que va amb els minuts comptats.

M’agradaria remarcar aquesta necessitat humana innata del silenci que relacionem amb la tranquil·litat, el descans, la natura, la bellesa, l’acabament o el despuntar del dia. El silenci tan necessari per crear, reflexionar, meditar, decidir, escriure.

El silenci com un exercici per aturar-nos senzillament una estona cada dia, per mirar- nos com estem per dins, que desperti la capacitat de posar atenció interna i que susciti preguntes inquietants: Què m’està passant aquí i ara? Com em relaciono amb els altres? Què necessito en aquests moments? De quina forma vull treballar avui? Què m’agradaria transmetre? No cal fer grans meditacions, però podem aprendre a posar en pràctica petites “dosis de silenci”, ajudats per la nostra respiració, atents al ritme del nostre cos, de connectar el cos amb la ment. Fàcilment podem viure desconnectats entre el que pensem i sentim, entre el que fem i pensem, entre el que donem als altres i el que necessitem nosaltres. I sabem que ningú pot donar allò que no té.

El silenci ens va treballant per dins i ens buida d’allò que no necessitem, de tota violència interna, d’allò que ens intoxica. Ens connecta amb l’essencial: la nostra bellesa i vulnerabilitat, la nostra visió personal i la saviesa per comprendre les raons dels altres, ens descobreix l’autocura i la capacitat de cuidar, l’autoestima i el desig d’estimar. És un valor que exteriorment no es veu, però interiorment genera tota l’energia que necessitem. El silenci ens fa SER més autèntics i ens allunya del FER per fer, de la impulsivitat, la pretensió, l’acció mecanicista.

Em sembla fonamental aquesta predisposició interior per poder afrontar els reptes diaris. Potser ens semblarà que restem temps a tot allò que hem fer, però no és així: el que fem és posar-hi consciència, endreçar, posar ordre, analitzar, cercar respostes, i tot plegat es va convertint en un valor afegit.

El valor del silenci ens porta a la gran pregunta: Com volem viure? És un viatge cap a nosaltres i és el mateix silenci qui parla i ens aporta les respostes. Només cal saber-lo sostenir una estona cada dia, començant per 10 minuts.

Ho voleu provar i compartir? Endavant!

Exercici per a avui: parlar el mínim possible.

Et proposo per a avui ser molt conscient del que dius durant tot el dia i evitar pronunciar paraules que realment no facin falta. El temps que “guanyes” al deixar espais buits parlant, el podràs dedicar a l’escolta, a la observació i a estar plenament present i conscient. Els altres notaran que li dones més espai, obriràs noves portes de comunicació i crearàs una altra realitat diferent al teu voltant. Veuràs que els silencis moltes vegades parlen més que les paraules. Pot ser una experiència molt interessant estar amb la teva parella o un amic sense parlar-vos una bona estona. Veuràs que passen moltes coses...

Si ho desitges o et sembla suggestiu pots escriure el que el teu silenci et vagi portant, com et sents, de què et dones conte...

Com deia l’endevinalla de la gran pel·lícula “La Vida és Bella”: “Quan ho pronuncies desapareix, què és? El silenci.”

Fonts: Escola de l’Ésser. Xavier Puigdevall Jugant per la vida. Daniel Bareña Espai Suara. Miquel Moré